L'S-1 d'Anthropic: què diu el fullet de la sortida a borsa i què calla

El 26 d'octubre de 2026, Anthropic, l'empresa que desenvolupa els models Claude, va presentar a la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units (SEC) el formulari S-1, el document amb què una empresa demana permís per vendre accions al públic per primera vegada. Segons l'anunci de la mateixa companyia, cotitzarà al Nasdaq Global Select Market amb el símbol «ANT», i Goldman Sachs i Morgan Stanley dirigeixen l'operació. El nombre d'accions i el preu encara no s'han fixat.

El fullet és llarg: només els factors de risc van de la pàgina 28 a la 120. L'hem llegit a EDGAR, el registre públic de la SEC, per destriar el que afirma amb xifres del que deixa en blanc.

Avís de transparència: IAescola fa servir Claude, d'Anthropic, en les seves activitats de formació i en la feina de cada dia. Aquest article és informatiu i no és cap recomanació d'inversió. No comprem ni venem accions, ni aconsellem fer-ho.

Què és un S-1

És el fullet oficial previ a una sortida a borsa als Estats Units: el negoci, els comptes auditats, qui controla l'empresa i què pot anar malament. El que s'hi escriu té conseqüències legals. La versió del 26 d'octubre és preliminar i té buits que s'ompliran abans de la col·locació.

Les xifres principals, explicades

Totes les xifres surten de l'S-1, en dòlars nord-americans.

Compte amb les paraules: en català, un bilió és un milió de milions; el billion anglès són mil milions. Els «1.5 trillion» de la premsa nord-americana són 1,5 bilions de dòlars (1.500.000 milions).

La retenció del 900 %, sense trampes

Compara el que gasten avui els clients que ja ho eren fa un any amb el que gastaven aleshores: en conjunt, unes nou vegades més. L'S-1 precisa que el càlcul exclou els subscriptors de Claude Pro i Max (les quotes fixes) i compara trimestres. És una xifra agregada, molt influïda pels grans consumidors; no vol dir que cada client hagi multiplicat la despesa per nou.

La pèrdua de 80.700 milions: quina part és comptable

Què diu el document (fet): de la pèrdua neta de 80.748 milions, 72.388 milions corresponen al «canvi en el valor raonable de notes convertibles, passius derivats i SAFE». Uns altres 8.757 milions són «altres despeses», que l'S-1 atribueix sobretot al reconeixement inicial i la revaloració d'uns acords de compra de notes. En sentit contrari, l'empresa va ingressar 1.111 milions en interessos per la caixa que té.

Què vol dir: una nota convertible és un préstec que, en lloc de tornar-se en diners, es pot canviar per accions. Si l'empresa passa a valer molt més, aquestes notes valen més, i les normes comptables que aplica l'empresa l'obliguen a registrar aquesta pujada com una pèrdua. És la paradoxa d'aquests comptes: com més val Anthropic, més pèrdua comptable apunta. L'S-1 ho diu explícitament: l'augment es va deure «principalment» a la pujada de la valoració. Entre els tenidors d'aquestes notes hi ha Amazon i Google.

La xifra dels titulars que cal corregir: s'ha publicat que uns 9.000 milions de la pèrdua serien «còmput». Hem revisat les taules i no és exacte. La despesa en còmput i infraestructura del semestre va ser de 8.945 milions, però és una despesa operativa que ja s'ha restat abans d'arribar a la pèrdua d'explotació de 693 milions. L'altra partida de gairebé 9.000 milions (els 8.757 milions d'«altres despeses») també és de valoració. Són dos números semblants que mesuren coses diferents.

Interpretació d'IAescola: el negoci de vendre Claude ja frega l'equilibri operatiu i genera caixa; la pèrdua neta reflecteix sobretot com s'ha finançat l'empresa. Això no fa la xifra irrellevant: aquestes notes es convertiran en accions que dilueixen la resta d'accionistes, i l'S-1 indica que amb la sortida a borsa només se'n convertirà una part (les d'Amazon Web Services, fins a un límit de participació i per un import que encara és en blanc).

Créixer més que la despesa en còmput, i una factura de centenars de milers de milions

L'S-1 presumeix d'eficiència, amb dades: el segon trimestre els ingressos van créixer un 1.368 % i la despesa en còmput i infraestructura, un 300 % (de 1.390 a 5.558 milions).

L'altra cara són els compromisos a llarg termini. Anthropic gairebé no compra màquines: les lloga o contracta capacitat a tercers, sovint amb clàusules de pagament encara que no la utilitzi. Els acords més grans que detalla el fullet (n'hi ha més, amb Nscale, Lambda i AMD):

Els 782.000 milions que circulen no apareixen com a total a l'S-1: és la suma que van fer mitjans com The Register i l'analista Tim Culpan amb els contractes llistats (entre 782.000 i 807.000 milions segons com es compti). El que sí que dona el fullet, a les notes dels estats financers, són xifres parcials: a 30 de juny del 2026, 321.400 milions en arrendaments signats que encara no han començat i uns 265.600 milions en compromisos mínims de compra; des de l'1 de gener, contractes nous o ampliats per uns 417.000 milions, i després del 30 de juny, uns altres 245.000 milions. La xifra total de compromisos surt en blanc a l'apartat de riscos. No hem trobat al document els 640.000 milions que també s'han citat.

Qui mana: societat de benefici públic, fideïcomís i una sola acció de classe F

Anthropic és una public benefit corporation (PBC) de Delaware: una societat que per llei ha d'equilibrar el benefici dels accionistes amb el propòsit declarat i amb els interessos de qui es veu afectat per la seva activitat. Després de la sortida a borsa hi haurà cinc classes d'accions (A, N, T, F i E), i el control quedarà en dues mans:

• El Long-Term Benefit Trust (LTBT), un fideïcomís de cinc membres sense interès econòmic en l'empresa, amb experiència en seguretat de la IA, seguretat nacional i polítiques públiques. Mitjançant l'acció de classe T tria i destitueix els consellers que formaran la majoria del consell.
• Els set cofundadors (Dario Amodei, Daniela Amodei, Tom Brown, Jack Clark, Jared Kaplan, Sam McCandlish i Christopher Olah), a través d'una societat que tindrà una única acció de classe F amb el 50,1 % dels vots a les juntes, sense drets econòmics.

Les accions que compri el públic (classe A) tindran un vot cadascuna, però juntes mai no passaran del 49,9 % del vot. Anthropic serà, a més, una «empresa controlada» segons les normes del Nasdaq, cosa que li permet saltar-se algunes exigències de bon govern; diu que només ho farà a la comissió de nomenaments.

El que l'S-1 no diu, o diu de passada

1. Preu, nombre d'accions i quant recaptarà. Tot en blanc. La valoració d'1,5 a 2 bilions de dòlars, la recaptació d'uns 100.000 milions i la data de mitjan novembre són informacions de premsa (Bloomberg, Reuters, Wall Street Journal), no del fullet.
2. Com va el tercer trimestre. El document dona mètriques a 30 de setembre (clients, retenció), però deixa en blanc els ingressos d'aquell trimestre i la xifra d'ingressos anualitzats (run-rate), tal com va remarcar Bloomberg.
3. El marge brut. No hi és: les despeses s'agrupen per naturalesa (còmput, personal, vendes), no pel cost de servir els clients. És difícil saber quant costa produir cada euro venut.
4. API davant de subscripcions, a mitges. Sí que ho desglossa: al semestre, 13.064 milions van ser ingressos per consum (pagament per ús, sobretot empreses i desenvolupadors) i uns 3.222 milions per subscripcions. No separa quant aporta cada producte (Claude Code, l'aplicació de xat, els agents).
5. La dependència de pocs clients i dels núvols. Hi és, però al capítol de riscos: els cinc clients més grans representen prop del 25 % dels ingressos dels nou primers mesos del 2026, i el 48 % dels ingressos del semestre va arribar a través dels mercats dels grans proveïdors de núvol (Amazon, Google, Microsoft), que cobren al client i després paguen Anthropic. Amazon i Google, a més, són inversors i proveïdors de còmput d'Anthropic, i els tres grups desenvolupen models propis que competeixen amb Claude.
6. Europa. Els ingressos «internacionals» van ser de 4.523 milions al semestre (un 28 % del total), sense desglossament per països ni regions. L'S-1 cita la Llei d'IA de la UE com a risc regulador i esmenta oficines a Europa, però no diu quant hi factura ni on es tractaran les dades dels clients europeus. L'oferta d'accions sí que inclourà inversors d'alguns països de l'Espai Econòmic Europeu, sense cotitzar a cap borsa europea.
7. El poder real del fideïcomís. El fullet diu que els fideïcomissaris «no tenen autoritat de decisió en la gestió diària ni en l'estratègia». La seva influència passa per triar consellers. I l'acció de classe F dels fundadors s'extingeix, entre altres supòsits, si queden menys de tres cofundadors durant 90 dies seguits. El repartiment real de les decisions difícils queda obert.
8. Un dany que potser no es pot assegurar. Entre els riscos, l'empresa escriu que, «amb la magnitud del dany que podria causar un incident catastròfic relacionat amb la IA, cap asseguradora tota sola, i possiblement ni el sector assegurador en conjunt, tindria capacitat o coneixements suficients per oferir una cobertura d'acord amb aquesta exposició» (traducció d'IAescola).

El que més interessa a qui ja fa servir Claude

Tres passatges dels riscos afecten directament els clients:

• Preus. «Hem canviat en el passat, i preveiem que podríem canviar en el futur, els nostres models de preus» (traducció d'IAescola). L'S-1 esmenta la possibilitat de contractes més curts o de cobrar per resultat o per tasca, i adverteix que els agents consumeixen molt més còmput que un xat. Alhora, presumeix que Claude Opus 5.5 va reduir un 40 % el cost per tasca respecte d'Opus 5.
• Retirada de models i límits d'ús. Reconeix que ha canviat, i que pot tornar a canviar, els límits d'ús i les capacitats de models i productes, i que retirar models antics pot provocar conflictes amb clients que els tenen integrats.
• Política i controls d'exportació. El febrer del 2026, després que l'empresa es negués a permetre que la seva tecnologia s'utilitzés per a vigilància massiva o armes totalment autònomes, el Govern dels Estats Units va ordenar a les agències que la deixessin d'utilitzar i el Departament de Guerra la va designar «risc per a la cadena de subministrament»; el litigi continua obert. I el juny del 2026 el Departament de Comerç va imposar restriccions d'exportació als models Fable 5 i Mythos 5, que Anthropic va desactivar per a tots els clients del món fins que es van aixecar. Una decisió de Washington va afectar així clients de qualsevol país, també europeus.

El que s'ha anunciat i el que s'ha comprovat

Què vol dir per a una pime o un professional a Espanya

1. Demà no canvia res al teu compte de Claude. La sortida a borsa no modifica per si sola les teves condicions. Però una empresa cotitzada ha de justificar cada trimestre els marges davant del mercat, i el mateix S-1 avisa que els preus, els límits d'ús i els models disponibles poden canviar. Revisa quin pla pagues, quant consumeixes i què diuen les condicions sobre els preavisos de canvi.
2. Tingues un pla B provat, no només pensat. L'episodi de Fable 5 i Mythos 5 demostra que un model pot desaparèixer d'un dia per l'altre per motius aliens a l'empresa i a tu. Si un procés crític depèn d'un sol proveïdor d'IA, documenta com passar-lo a un altre (OpenAI, Google, Mistral o un model obert) i prova-ho un cop l'any. Desa les instruccions, plantilles i dades en formats que et puguis endur.
3. Fixa't per on contractes. Gairebé la meitat dels ingressos d'Anthropic arriba a través dels núvols d'Amazon, Google i Microsoft. Contractar Claude dins del núvol que ja fas servir pot simplificar la factura i facilitar el canvi de model. Abans, compara les condicions de privadesa i d'ubicació de les dades de cada via.
4. Llegeix els titulars amb calma. «Perd 80.000 milions» i «creix un 1.368 %» són certs i enganyosos sense context. Per triar eines compten la qualitat, el preu per tasca, la protecció de dades i la facilitat de sortida, no la cotització del proveïdor.

A IAescola formem equips d'empreses i professionals perquè facin servir la IA amb criteri: triar eines, mesurar què costen i no dependre d'un únic proveïdor. Si vols revisar com ho fa la teva organització, parlem-ne.

Fonts

Consultades el 28 d'octubre de 2026.

• Anthropic, PBC. Formulari S-1, presentat a la SEC el 26-10-2026 (registre 333-299633). Font de totes les xifres financeres, de govern corporatiu i de riscos citades.
• Anthropic. Anthropic files S-1 with the SEC for proposed initial public offering, 26-10-2026.
• Bloomberg. Anthropic Raises More Questions Than It Answers About Risk, 27-10-2026.
• The Register. Humanity can't afford not to spend $800B on AI, Anthropic insists, 26-10-2026.
• InvestmentNews. Anthropic IPO filing pairs explosive growth with an $80B loss, 26-10-2026 (cita Reuters i el Wall Street Journal sobre la valoració i la data).
• The Irish Times. AI firm Anthropic begins countdown to IPO with prospectus filing, 26-10-2026.
• DW. AI company Anthropic files its IPO in hopes of raising $100 billion, 26-10-2026.
• CNBC. Anthropic's IPO plans: 900% revenue retention, but $80 billion in first-half losses, 26-10-2026.