Google presenta l'agent de Gemini per a la feina

Què s'ha anunciat

El 8 d'octubre de 2026, durant l'esdeveniment Gemini at Work, Google Cloud va presentar l'agent de Gemini, descrit com «un agent universal per a la feina». Segons el bloc oficial de Google (s’obre en una pestanya nova) i l'article de Thomas Kurian, conseller delegat de Google Cloud (s’obre en una pestanya nova), la idea és que la feina comenci en una sola finestra de text: l'agent planifica, fa servir eines i habilitats, es connecta als sistemes de l'empresa i lliura un resultat acabat, dins dels documents i la bústia que ja es fan servir.

Entre les peces que descriu Google hi ha aquestes:

• Execució persistent: l'agent treballa al núvol i pot continuar tasques que duren hores o dies, amb una memòria i un context únics, des de qualsevol dispositiu o canal.
• Integració a Workspace: actua dins de Gmail, Drive, Docs, Slides, Sheets, Chat i Calendar. També pot crear «agents companys» amb identitat pròpia, que només veuen allò que l'equip comparteix amb ells.
• Elecció de model: segons Google, l'agent tria el model que encaixa millor amb cada tasca, entre els models Gemini i els models Claude d'Anthropic, i en el futur d'altres.
• Governança i cost: identitat per a cada agent, registre d'auditoria, un entorn aïllat (sandbox), polítiques aplicades a tot el trànsit i límits de despesa per projecte que aturen l'agent quan se superen.
• Especialització sectorial: segons Google, les versions per a serveis financers i per a l'àmbit jurídic estan en fase de prova, i les d'administració pública, salut i comerç arribaran «aviat».

L'anunci no concreta la data de disponibilitat de l'agent ni els plans, preus o regions on es podrà fer servir. Tampoc no precisa quines funcions arribaran a cada tipus de compte de Workspace. Convé esperar aquesta informació abans de planificar res.

Què vol dir per a la teva empresa

Per a una pime o un ajuntament, la novetat no és una eina concreta que es pugui instal·lar demà, sinó una direcció: assistents que no només responen, sinó que executen tasques i actuen sobre correu, calendari i documents. Això és útil, però canvia la pregunta. Ja no n'hi ha prou amb saber si la resposta és correcta; cal decidir què pot fer l'agent i què no.

Hi ha tres matisos. El primer és el control d'accessos: un agent només hauria de veure el que li correspon, i això depèn de com tinguis ordenats els permisos de Drive i de la bústia. El segon és la protecció de dades: si l'agent tracta dades personals, continua aplicant-se el RGPD, i convé revisar amb qui es comparteixen i on es processen. El tercer és la supervisió humana: el Reglament europeu d'IA demana, segons l'ús, transparència i control humà, i una tasca delegada no és una tasca sense responsable.

Les xifres de clients que cita Google provenen de l'article de la mateixa empresa i no s'han pogut verificar de manera independent. És millor prendre-les com a exemples del fabricant, no com a promesa per al teu cas.

Com provar-ho aquesta setmana

• Fes una llista de tres tasques repetitives de l'equip (resumir fils de correu, preparar l'esborrany d'una acta, ordenar un full de càlcul) i marca quines no contenen dades personals ni confidencials.
• Revisa qui té accés a quines carpetes compartides. Si l'accés és massa ampli, ordena-ho abans de connectar qualsevol assistent.
• Prova l'assistent que ja tinguis contractat amb un document inventat o públic, i anota què fa bé, què inventa i quant temps estalvia.
• Defineix per escrit qui revisa el resultat abans d'enviar-lo fora de l'organització.
• Consulta el teu administrador de Workspace o el teu proveïdor per saber què hi haurà disponible al teu pla, ja que l'anunci no ho detalla.

A IAescola dissenyem formació a mida per a equips que volen incorporar assistents i agents amb criteri, permisos clars i ús responsable de les dades.