Google i les escoles: o IA o sense cercador. Pot passar a Europa?

El 3 de novembre de 2026, Google va anunciar un canvi en els comptes escolars dels seus alumnes de primària i secundària als Estats Units que en poques hores es va convertir en un escàndol nacional. Gemini, Gemini Notebook, Gemini a Classroom i també Google Search passaran a estar desactivats per defecte, i serà l'administrador del centre qui decideixi activar-los. Dit així, sembla més control per a les escoles. El problema és a la lletra petita: Google no oferirà a aquests comptes un cercador sense intel·ligència artificial. Si una escola vol la IA apagada del tot, es queda sense Google Search.

Ho hem revisat amb les fonts originals (l'anunci de Google, la premsa nord-americana que va parlar amb l'empresa, la normativa europea i les decisions de les autoritats de protecció de dades) per respondre tres preguntes: què ha passat de veritat, si pot passar alguna cosa semblant a Europa i quines alternatives tenen les escoles.

Què va anunciar Google exactament

Al seu blog, Chris Phillips, vicepresident i director general d'Educació de Google, va escriure que l'accés a aquests productes «estarà totalment desactivat per als comptes d'alumnes de K-12 fins que els administradors l'activin de manera explícita». K-12 és tot el sistema escolar nord-americà, d'infantil a segon de batxillerat.

La frase que va encendre la polèmica no era al blog. La va dir Phillips en una reunió amb periodistes el 2 de novembre, recollida per Education Week: «Si una escola no se sent còmoda amb això i simplement vol la IA apagada, té l'opció de no tenir Search en absolut. Search i la IA estan profundament integrats». A The New York Times li va explicar que, en aquest cas, els alumnes «no tindran accés al cercador i veuran un missatge de la seva escola que indica que no està disponible».

Segons Education Week, cada centre tindrà dos nivells de control i els podrà configurar per curs: sense IA (i, per tant, sense cercador), el cercador amb el mode d'aprenentatge guiat o el cercador complet, amb els resums d'IA (AI Overviews) i el mode IA. L'aprenentatge guiat és una funció que Google ja tenia a l'aplicació Gemini i que ara porta al cercador: quan detecta que un alumne busca ajuda amb els deures, en lloc de donar-li la resposta l'acompanya pas a pas. El canvi començarà a principis del 2027 i, de moment, Google només ha anunciat una prova pilot d'aquest cercador en algunes escoles dels Estats Units aquest mes de novembre.

Com s'hi ha arribat

L'anunci no va sortir del no-res. És la marxa enrere, a mitges, de dos anys d'expansió:

• 2025. Google va convertir Gemini i NotebookLM en serveis principals de Workspace for Education l'abril i, el juny, va oferir Gemini for Education sense cost a totes les edicions educatives i el va obrir a alumnes de totes les edats, amb salvaguardes per als menors. El setembre es va sumar al compromís de la Casa Blanca per portar la IA a les escoles, amb accés gratuït a Gemini for Education per als instituts del país, en línia amb l'ordre executiva de Donald Trump de l'abril del 2025 que promou la IA en l'educació.
• Primera meitat del 2026. El gener, Common Sense Media, una organització de referència en tecnologia i infància, va qualificar d'alt risc Gemini per a K-12. El juny, Google va signar una aliança amb l'estat de Utah per oferir Gemini a les seves escoles, a decisió de cada districte.
• Agost del 2026. Google va ampliar la pestanya de Gemini a Classroom a alumnes de totes les edats, activada per defecte als centres que ja permetien Gemini. Molts equips directius se'n van assabentar amb el curs començat.
• Setembre. Els dos sistemes escolars més grans del país van reaccionar. Nova York va prohibir la IA generativa per a l'alumnat fins a vuitè curs (l'equivalent a segon d'ESO) durant aquest curs, i el districte de Los Angeles la va bloquejar als dispositius que reparteix, incloses les funcions d'IA integrades a les aplicacions de Google.
• 5 d'octubre. Tretze organitzacions de famílies i experts en infància van publicar una carta oberta que demanava als 150 districtes més grans que desactivessin Gemini i YouTube als ordinadors escolars.
• 21 d'octubre. Els senadors Richard Blumenthal (demòcrata) i Josh Hawley (republicà) van enviar a Google nou preguntes sobre les activacions per defecte i els riscos per als menors, amb termini per respondre fins al 2 de novembre. Google va fer el seu anunci el dia 3. L'empresa l'atribueix al que li han demanat escoles, docents, investigadors i responsables polítics, i no ha dit si la carta hi va influir: la coincidència de dates és evident, la relació causal no està demostrada.

És a dir, el «desactivat per defecte» no va ser una iniciativa espontània de Google: va arribar després de tres mesos de pressió de districtes, famílies i senadors dels dos partits. El que Google va cedir va ser el xatbot; el que no va cedir va ser la IA dins del cercador.

Hi ha una dada de context que explica per què això importa tant. Els Chromebook de Google són els portàtils més utilitzats a les aules nord-americanes, i milions d'alumnes entren a internet amb un compte escolar de Google.

La reacció i la rectificació del mateix dia

Les crítiques van arribar de seguida i des de llocs molt diferents. Segons TechCrunch, el senador Bernie Sanders va parlar d'«extorsió». Lina Khan, expresidenta de la Comissió Federal de Comerç (FTC), va acusar Google de fer servir el seu domini del cercador per pressionar les escoles. Randi Weingarten, presidenta de la Federació Americana de Docents, va dir a NBC News que Google havia posat «els seus interessos comercials per davant de l'educació dels nostres fills».

Aquella mateixa tarda, Google va publicar un aclariment: els controls són independents i una escola pot activar el cercador sense activar Gemini. «Els anuncis d'avui donen a les escoles més opcions, no menys», va escriure. Però l'aclariment no canvia l'essencial. El cercador que s'activi continuarà portant la IA a dins. El que Google no ha ofert, ni ha explicat per què no pot oferir, és una cerca escolar sense resums generats.

Convé separar el que està documentat del que és exageració:

• És cert que, per als comptes escolars d'alumnes, l'elecció serà entre un cercador amb IA o cap cercador de Google.
• No és cert que apagar Gemini comporti perdre el cercador: després de l'aclariment, són interruptors separats.
• No hi ha proves que Google amenaci de retirar Gmail, Docs o Classroom a qui rebutgi la IA, ni que hi hagi una clàusula al contracte de Workspace for Education que ho digui. La pressió ve del disseny del producte, no del contracte.
• No afecta qualsevol cerca des de qualsevol ordinador de l'escola: es refereix als comptes d'alumnes que el centre gestiona amb Google Workspace for Education.

Alguns districtes ja busquen sortides tècniques. El de Fairfax, a Virgínia, va desenvolupar la seva pròpia extensió per amagar els resums d'IA als portàtils dels alumnes, i l'empresa de filtratge Securly va anunciar que el seu filtre ja els amaga. Són pegats de tercers: funcionen mentre Google no canviï la pàgina.

És legal als Estats Units?

La pregunta té sentit perquè Google ja ha perdut un judici antimonopoli pel seu cercador. L'agost del 2024, el jutge Amit Mehta va declarar que Google havia mantingut il·legalment el seu monopoli en les cerques, i la seva sentència de remeis prohibeix certs acords d'exclusivitat i certs condicionaments en la distribució dels seus productes, també els d'IA generativa. Google l'ha recorreguda, i el Departament de Justícia també demana mesures més dures.

El que ningú no ha determinat encara és si aquesta política escolar xoca amb aquesta sentència. Les acusacions de Khan o Sanders són opinions polítiques, no una decisió d'un tribunal ni de la FTC.

Ja va passar una vegada: Microsoft i Internet Explorer

La situació recorda molt la de Microsoft fa vint-i-cinc anys. A finals dels noranta, Microsoft va integrar el seu navegador, Internet Explorer, a Windows, que tenia gairebé tot el mercat d'ordinadors personals, i defensava el mateix que avui Google: que els dos productes estaven integrats i no es podien separar. Als Estats Units, el Departament de Justícia la va demandar el 1998 i, el 2001, un tribunal d'apel·lació va confirmar que havia mantingut il·legalment el seu monopoli. El cas va acabar amb un acord, sense dividir l'empresa.

A Europa la resposta va ser més instructiva. El 2004, la Comissió va multar Microsoft amb 497 milions d'euros per vincular el reproductor Windows Media Player a Windows i la va obligar a vendre una versió del sistema sense aquest reproductor. El 2009, per tancar una altra investigació per vincular Internet Explorer a Windows, Microsoft es va comprometre a mostrar als usuaris europeus una pantalla per triar navegador. Quan va deixar de mostrar-la durant catorze mesos, la Comissió li va imposar una altra multa de 561 milions el 2013.

La lliçó és directa: Brussel·les ja ha rebutjat abans l'argument que dos productes són inseparables només perquè el fabricant els ha integrat, i el seu remei va ser obligar a oferir l'elecció. Avui, l'equivalent seria un cercador escolar en què els resums d'IA es poguessin desactivar.

Pot passar el mateix a Europa?

Primera resposta, i la més immediata: tot indica que sí que hi arribarà. Google va dir a l'agència AFP que els nous controls es desplegaran a tot el món, començant pels Estats Units, tot i que encara no n'ha fixat la data. I la IA ja és dins del cercador a Europa: els resums d'IA també apareixen per a comptes educatius de menors en molts països, i l'aprenentatge guiat ja està disponible a Classroom a tot el món. Així que la mateixa lògica, «el cercador ve amb IA, ho prens o ho deixes», pot arribar a les escoles europees.

La diferència és que a Europa Google juga amb unes altres regles. Hi ha quatre frens, i cap no és automàtic.

1. La Llei de Mercats Digitals (DMA)

Google Search està designat com a «guardià d'accés» (gatekeeper) a la DMA, cosa que li imposa obligacions que als Estats Units no existeixen. N'hi ha dues de rellevants:

• No pot afavorir els seus propis serveis als resultats (article 6.5). No és teoria: el 23 de juliol de 2026, la Comissió Europea va multar Google amb 460 milions d'euros precisament per donar més visibilitat al cercador als seus serveis de compres, hotels, transport o esports que als de la competència. Una resposta d'IA que empenyi cap a productes de Google entra de ple en aquest terreny.
• No pot obligar a subscriure's a un altre dels seus serveis bàsics per fer servir un servei designat (article 5.8). Aquí cal ser prudents: Gemini i Workspace for Education no figuren com a serveis designats, i un resum d'IA integrat a la pàgina de resultats és una funció del cercador, no un altre servei al qual calgui donar-se d'alta. L'encaix jurídic no és evident.

A més, el desembre del 2025 la Comissió va obrir una investigació de competència sobre com fa servir Google el contingut dels mitjans per als seus resums i el seu mode IA. Una investigació no és una condemna, però indica que Brussel·les mira de prop aquesta integració.

2. El dret de la competència clàssic

Fora de la DMA, l'article 102 del Tractat de Funcionament de la UE prohibeix abusar d'una posició dominant, i Google té precedents en contra. El 2018, la Comissió li va imposar una multa de més de 4.300 milions d'euros, després rebaixada a 4.125 milions pels tribunals europeus, per obligar els fabricants de mòbils Android a preinstal·lar el seu cercador i Chrome si volien la botiga Play. És exactament la lògica de vincular un producte dominant a un altre. Això no converteix en il·legal qualsevol paquet educatiu, però fa que un «sense IA no hi ha cercador» sigui molt més arriscat aquí que allà.

3. El Reglament europeu d'IA

El Reglament d'IA considera d'alt risc alguns usos en educació: decidir admissions, avaluar resultats d'aprenentatge, assignar el nivell d'un alumne o vigilar exàmens. Un cercador amb resums no entra automàticament en aquesta categoria. El que sí que està prohibit des del febrer del 2025 és fer servir IA per inferir les emocions dels alumnes als centres educatius, llevat de motius mèdics o de seguretat.

Un matís de calendari que molta gent no coneix: les obligacions per als sistemes d'alt risc en educació s'havien d'aplicar l'agost del 2026, però el paquet de simplificació conegut com a Òmnibus digital les ha ajornat al 2 de desembre de 2027.

4. La protecció de dades dels menors

Probablement és el fre més eficaç, perquè recau en el mateix centre. Amb el RGPD, l'escola o l'administració educativa respon del tractament de les dades dels seus alumnes encara que l'eina l'activi Google per defecte. Ha de saber quin servei fa servir, quines dades hi circulen i cap a on, i fer una avaluació d'impacte quan el risc és alt. I si demana el consentiment de les famílies, aquest consentiment només és vàlid si hi ha una alternativa real: «o acceptes o el teu fill es queda sense l'eina de classe» no ho és.

Les autoritats europees ja ho han aplicat a Google a les aules:

• A Dinamarca, l'autoritat de protecció de dades va arribar a prohibir el 2022 l'ús de Chromebooks i Workspace al municipi de Helsingør i després ha obligat desenes de municipis a corregir-ne la configuració.
• Als Països Baixos, la negociació de les cooperatives educatives SIVON i SURF amb Google va obligar a canviar el tractament de dades, i cada nova funció d'IA requereix la seva pròpia avaluació.
• A França, el Ministeri d'Educació va demanar el 2022 que no s'estenguessin als centres les versions gratuïtes d'Office 365 i de Google.
• A Espanya, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades va informar desfavorablement el conveni amb Google Workspace for Education que el Ministeri d'Educació li va consultar per als centres de Ceuta i Melilla, els únics que gestiona directament. Va parlar d'«una recollida invasiva d'informació personal» només per rebre una part de l'educació en un entorn digital. El Ministeri va renunciar al conveni i hi va mantenir les seves pròpies eines.
• A Catalunya, l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades va declarar el 2025 cinc infraccions d'una escola pública de primària per implantar Google Workspace for Education sense informar bé les famílies, sense anàlisi de riscos, sense avaluació d'impacte, sense un contracte d'encàrrec vàlid i sense comptar amb el delegat de protecció de dades.

Cap d'aquests casos no és una prohibició general de Google a Europa. Però tots diuen el mateix: el centre ha de poder decidir i justificar què activa, i no pot delegar aquesta decisió en el proveïdor.

Aleshores, què és el més probable?

El més probable no és una prohibició europea de Google a les escoles. El previsible és que el nou esquema arribi i hi convisqui amb més controls. Google anirà integrant la IA al cercador també aquí, com ja fa. Brussel·les continuarà vigilant com presenta els seus propis serveis en aquests resums. I les autoritats de protecció de dades exigiran als centres que cada funció estigui avaluada i es pugui desactivar. Quan Google desplegui a Europa el mateix «cercador amb IA o res» per a menors, el xoc més probable serà amb les autoritats de dades i amb la Comissió, no en un tribunal nord-americà.

El que no convé fer és esperar que ho resolguin altres. La dependència d'una sola empresa és un risc encara que aquesta empresa no l'exploti.

Quines alternatives reals tenen les escoles

No cal abandonar Google per no dependre'n. Hi ha alternatives per capes:

• Cercador. Un centre pot fer servir un altre cercador per a l'alumnat sense deixar la resta de Google. Qwant i Ecosia han creat junts un índex europeu (European Search Perspective, amb la infraestructura Staan) que va començar a donar resultats a França el 2025 i a Alemanya el 2026. Encara és parcial i aquests cercadors continuen recolzant-se en altres proveïdors per a moltes consultes, així que no és una independència completa, però va en aquesta direcció. Al mateix Google, el filtre «Web» de la pàgina de resultats mostra només enllaços, sense resum, tot i que és una opció de l'usuari, no un control del centre.
• Aula virtual. Moodle és de codi obert, es pot allotjar sota control públic i ja es fa servir a Catalunya, per exemple, a la plataforma Àgora del Departament d'Educació.
• Documents i fitxers. Nextcloud, Collabora i LibreOffice cobreixen emmagatzematge i ofimàtica. Alemanya n'ha integrat diverses peces a openDesk, i França té La Suite numérique per a la seva administració. El land alemany de Schleswig-Holstein fa anys que migra els seus llocs de treball administratius a programari lliure. Compte: codi obert no vol dir gratuït ni automàtic; cal allotjament, suport i formació.
• Assistents d'IA. Si un centre vol IA, pot triar quina. Le Chat, de la francesa Mistral, és una alternativa europea comercial, i hi ha models de pesos oberts que es poden executar en infraestructura pròpia o contractada. En tots els casos cal revisar les condicions, l'edat mínima i l'ús de les dades.

Què pot fer avui un centre (i què poden preguntar les famílies)

1. Fer inventari. Quins serveis de Google estan activats per als comptes de l'alumnat, per curs: cercador, Gemini, Gemini a Classroom, YouTube.
2. Demanar la documentació al delegat de protecció de dades: el contracte vigent, l'avaluació d'impacte i si inclou les funcions d'IA més recents.
3. Desactivar el que no tingui una justificació pedagògica clara, especialment als cursos més baixos.
4. Decidir el cercador per separat. Si el problema és el cercador amb IA, canviar de cercador no obliga a abandonar Classroom ni Workspace.
5. Preparar una sortida: dades exportables, formats oberts i un pla per si demà canvien les condicions.

Les famílies poden preguntar al centre, amb tot el dret, quins serveis té activats el compte del seu fill i si entre aquests hi ha Gemini.

Què ens ensenya aquest cas

La discussió als Estats Units no és si la IA ha d'entrar a les aules, sinó qui decideix com hi entra. Google defensa que el seu aprenentatge guiat ajuda a pensar en lloc de copiar, i potser en molts casos és així. Però un centre que decideix no fer servir IA amb nens de deu anys hauria de poder fer-ho sense perdre el cercador més utilitzat del món. Quan aquesta decisió depèn del disseny d'un producte, la decisió ja no és del tot del centre.

A Europa tenim més eines legals per evitar-ho. Que funcionin depèn que centres, administracions i famílies les facin servir. I que els docents entenguin què hi ha darrere de cada interruptor: aquesta és la formació en IA per a centres educatius que fem a IAescola amb equips docents.

Aquest article és informatiu i no constitueix assessorament jurídic. Dades verificades a 5 de novembre de 2026.