Espanya compra IA, però no ensenya a fer-la servir: el 40% dels treballadors admet que no la sap fer anar
El nou informe d'UGT, creuat amb les dades d'Eurostat, el MIT i McKinsey, dibuixa un quadre incòmode: l'adopció de la intel·ligència artificial avança més ràpid que la formació. I la fase agèntica eixamplarà aquesta escletxa.
La dada que resumeix l'any
Quatre de cada deu persones amb feina a Espanya reconeixen que no saben utilitzar una IA generativa. És pràcticament el mateix percentatge que entre les persones a l'atur (41,7%), cosa que diu prou sobre quanta formació en IA s'està donant dins de les empreses.
La dada surt de l'informe d'UGT Brecha Digital e Inteligencia Artificial: la nueva inequidad, publicat el 7 de setembre de 2026. És el primer estudi que analitza l'escletxa de la IA a Espanya des d'una perspectiva sociolaboral: no quantes empreses la fan servir, sinó qui la fa servir realment, per a què, i per què milions de persones continuen fora.
La resta de la foto va en la mateixa direcció. A Espanya fan servir IA generativa 14 milions de persones, un 37,9% de la població; més de 23 milions no la fan servir mai, i d'aquests, almenys cinc milions i mig ni tan sols saben que existeix. Sis de cada deu persones ocupades no la utilitzen.
La tecnologia hi és. Els pressupostos hi són. Els fulls de ruta, presentats en comitè de direcció, també.
El que falta és el més barat i el més difícil: formar la gent.
La paradoxa: la IA entra per la porta de casa, no per la de la feina
L'ús principal de la IA a Espanya és privat (30,2%). El professional es queda en el 17,9% i l'educatiu en el 16,2%. Com recorda UGT, a Espanya treballen gairebé 23 milions de persones i n'estudien uns deu: que l'ús laboral i l'educatiu estiguin gairebé empatats demostra que la IA encara no ha entrat en els processos de treball.
Les dades empresarials ho confirmen:
- Només el 21% de les empreses espanyoles té IA funcionant en les seves operacions. En les de menys de 10 empleats baixa al 13,4%.
- El 42% de les grans empreses (més de 250 treballadors) no disposava d'aquesta tecnologia el 2025.
- Una de cada tres no té cap especialista TIC a la plantilla.
- I en formació: només 2 de cada 10 empreses de més de 10 empleats van fer activitats formatives en TIC a la seva plantilla el 2024. Entre les de menys de 10 empleats, que són el 95% del teixit productiu, van ser 3 de cada 100.
Convé subratllar què mesura aquesta última dada: formació en tecnologies de la informació en general, no en intel·ligència artificial. El mateix informe ho remata: si es cenyissin a la requalificació en IA, les xifres serien "sonrojantes", és a dir, vergonyoses.
És la versió digital de comprar una flota de furgonetes per a un equip sense carnet de conduir. Les furgonetes surten al balanç i es veuen des del carrer; el carnet no es veu, costa temps i no llueix en cap diapositiva.
Un gimnàs no aprima ningú per tenir socis. Una empresa no es transforma per tenir llicències.
Les tres escletxes que s'acumulen
L'escletxa d'edat i formació. Entre els 16 i els 24 anys, l'ús d'IA generativa arriba al 64% a la UE; entre els 65 i els 74 es queda en el 7%. A Espanya, la distància entre la franja més jove i la més gran és de 70 punts. El nivell acadèmic obre una altra escletxa de més de 50 punts: tot i així, el 44% de les persones amb estudis superiors no fa servir mai un chatbot.
L'escletxa territorial. Catalunya lidera amb gairebé un 45% de la població, seguida de Madrid (43,4%) i les Balears (42,7%); a la cua hi ha Extremadura, Castella-la Manxa i Euskadi. En ús laboral, només Catalunya i Madrid superen el 20%, i set comunitats no arriben al 15%. A Andalusia, el 16,8% de les empreses de deu o més treballadors feia servir IA, davant del 21,1% de mitjana estatal.
L'escletxa de gènere. El 55,5% de qui no fa servir mai la IA són dones, deu punts per sobre dels homes. A Andalusia, per exemple, la fa servir el 35,7% dels homes davant del 31,8% de les dones.
I hi ha una dada que desmunta l'excusa tècnica: el 94% de la població té un telèfon intel·ligent i la corba d'aprenentatge inicial d'un chatbot és pràcticament nul·la. El fre no és l'accés ni la dificultat. És la manca d'utilitat percebuda i, sobretot, l'absència d'una integració real de la IA en l'organització del treball. Quan UGT pregunta per què no la fan servir, el 67,1% respon que "no va caldre", el 43,4% que no sabia com i el 24,7% que ni sabia que existia.
I a Europa? El problema no és on és Espanya, sinó amb qui es compara
Aquí convé desfer un tòpic. En ús individual, Espanya no va a la cua: amb un 37,9% està per sobre de la mitjana de la UE (32,7%) i per davant d'Alemanya (32%) o Itàlia (19,9%).
| País | Població que fa servir IA generativa (2025) |
|---|---|
| 🇳🇴 Noruega (no UE) | 56,3% |
| 🇩🇰 Dinamarca | 48,4% |
| 🇨🇭 Suïssa (no UE) | 47% |
| 🇪🇪 Estònia | 46,6% |
| 🇲🇹 Malta | 46,5% |
| 🇫🇮 Finlàndia | 46,3% |
| 🇪🇸 Espanya | 37,9% |
| 🇫🇷 França | 37% |
| 🇪🇺 Mitjana UE | 32,7% |
| 🇮🇹 Itàlia | 19,9% |
| 🇷🇴 Romania | 17,8% |
Font: Eurostat, enquesta TIC a les llars 2025 (persones de 16 a 74 anys, ús en els tres mesos previs).
La distància real no és amb la mitjana europea, sinó amb els països que lideren. I es veu millor en el teixit productiu: el 20% de les empreses de la UE feia servir IA el 2025, amb Dinamarca en el 42% i Finlàndia en el 37,8%, gairebé el doble que Espanya.
La diferència entre aquells països i el nostre no és tecnològica: és de política de competències. Finlàndia, Estònia, Singapur, els Emirats Àrabs, l'Índia, Corea i la mateixa UE, a través de les seves coalicions nacionals de competències digitals, ja impulsen programes massius de qualificació en IA, amb mòduls específics per a autònoms i pimes. Espanya continua sense un pla equivalent, i és justament el que UGT reclama a l'informe: un Pla Nacional de Qualificació en IA i un Observatori estatal de l'Escletxa Digital.
Per què importa a les empreses
Podria semblar un assumpte de política educativa. La factura, però, la paga el compte de resultats.
L'estudi del MIT The GenAI Divide: State of AI in Business 2025 va concloure que només el 5% dels pilots d'IA generativa a les grans empreses aconsegueix un impacte mesurable en ingressos. El 95% restant es queda en fase experimental. La causa que assenyalen els autors no són els models, que són els mateixos a Hèlsinki i a Tarragona: és la integració deficient en els processos.
L'enquesta State of AI 2026 de McKinsey apunta en la mateixa direcció: tot i que el 80% de qui fa servir IA diu que millora la seva productivitat personal, només el 37% de les organitzacions atribueix algun impacte a la IA en el seu EBIT, i tot just un 6% supera el llindar d'alt rendiment. El que distingeix aquest 6% és que redissenya fluxos de treball sencers en lloc d'inserir eines en processos que ja existien.
Redissenyar un flux de treball exigeix gent que entengui el procés i l'eina. És a dir: formació. Per això l'equació es tanca sola: sense competència interna no hi ha integració, i sense integració no hi ha retorn. És la mateixa conclusió a què arribaven les dades del Banc d'Espanya que vam analitzar fa uns mesos, quan vam veure que la barrera de la IA a les pimes no són els diners.
I la demanda ja hi és. Una enquesta publicada el desembre de 2025 per RRHH Digital situava en set de cada deu els treballadors que reclamen formació urgent en IA a les seves empreses; en aquell mateix estudi, el 63,7% declarava que la seva empresa no li havia facilitat l'ús d'aquestes eines durant l'any anterior i només el 16,9% havia rebut accés oficial. El baròmetre de Planeta Formación y Universidades, amb 3.710 empleats enquestats, apuntava que només un de cada deu treballadors espanyols rep formació en IA.
No hi ha resistència al canvi. Hi ha demanda insatisfeta. I aquest marge no dura per sempre: qui demana formació durant dos anys i no la rep deixa de demanar-la, o la busca en una altra empresa.
La segona fase ja és aquí (i eixamplarà l'escletxa)
El mateix informe d'UGT situa el punt d'inflexió en la IA "generativa i agèntica". La pregunta ja no és com escriure un bon prompt, sinó com integrar agents que executen tasques senceres: atendre un client, redactar una minuta, preparar una proposta.
Aquesta segona fase multiplica els requisits de la primera. Exigeix dades endreçades, i la majoria de pimes espanyoles les té en fulls de càlcul solts. Obliga a redefinir com es reparteix la feina. I necessita supervisió humana qualificada: no la de qui "sap ChatGPT", sinó la de qui entén el procés de negoci i sap quan l'agent s'està equivocant.
McKinsey ja detecta la consolidació de la IA agèntica el 2026, juntament amb la dada que el 20% de les organitzacions veu limitada la seva adopció pels costos operatius i que el 39% anticipa reduccions de plantilla lligades a la IA durant l'any vinent, davant del 32% de l'any anterior.
Si la primera onada va deixar fora el 62% de la població, la segona deixarà fora les empreses que no es prenguin la formació seriosament. Escriure un prompt s'aprèn en una tarda. Redissenyar un procés perquè l'executi un agent, amb els seus controls i les seves responsabilitats, no.
Què es pot fer: 5 passos per a una pime (sense morir-hi)
1. Audita qui fa servir què
Una enquesta interna anònima de cinc preguntes: fas servir IA?, quina?, per a què?, et paguen la subscripció?, t'han format? El mapa real sempre supera el mapa imaginat. Recorda la dada de més amunt: l'ús privat de la IA gairebé duplica el professional, així que probablement ja hi ha més ús del que la direcció es pensa, pagat de la butxaca dels empleats i sense cap norma al darrere.
2. Identifica 3 processos candidats
No intentis transformar-ho tot. Tria'n tres on la IA ja tingui casos d'ús provats: atenció al client, generació de propostes, anàlisi de dades. Comença per aquí. Tres processos ben resolts convencen més que quinze pilots a mitges, i són exactament el contrari del patró que el MIT identifica en el 95% que no genera retorn. Si vols el mapa per departaments, el desglossem en aquesta guia pràctica.
3. Forma en el procés, no en l'eina
Un curs genèric de ChatGPT dura 2 setmanes i s'oblida en 1 mes. Una formació de "com fer servir la IA per respondre licitacions al teu sector" dura 8 hores i es queda. La diferència no és la durada: és que la segona s'aplica el dilluns següent amb documents reals de l'empresa.
4. Mesura hores recuperades, no vanitat
El que li importa al CFO no és quants prompts escriu el teu equip, sinó quantes hores al mes estalvia. Quantifica-ho des del dia 1: temps mitjà de la tasca abans, temps mitjà després, nombre de vegades al mes. És una resta, no una consultoria.
5. Nomena un "IA Champion" intern
Una persona, no un departament, que sigui el referent, filtri el soroll i comparteixi aprenentatges. Algú d'operacions o administració amb curiositat, no necessàriament el perfil més tècnic. Sense aquesta figura, el pla mor al cap de tres mesos: el coneixement es queda en les quatre persones que van anar al curs i ningú no el fa circular.
Quant costa i què retorna?
Per la nostra experiència formant pimes, un pla així es mou entre 2.000 i 5.000 € el primer any, comptant formació específica, llicències i les hores internes de qui lidera el procés.
Sobre el retorn convé ser honest, perquè les xifres que circulen vénen de llocs molt diferents. L'estudi The Business Opportunity of AI, que IDC fa per encàrrec de Microsoft, va calcular un retorn mitjà de 3,5 dòlars per cada dòlar invertit, amb un 5% d'organitzacions arribant a 8 dòlars; en l'edició següent va apujar la mitjana a 3,7 i va situar els líders en 10,3. Són xifres autodeclarades i d'un estudi patrocinat per un proveïdor, així que convé llegir-les amb la comptabilitat al costat.
El contrapès són les dades independents que ja hem vist: 5% de pilots amb impacte mesurable (MIT) i 37% d'organitzacions que atribueixen algun efecte al seu EBIT (McKinsey). La conclusió pràctica és la mateixa en tots dos casos: el retorn no el produeix la llicència, el produeix la integració, i la integració depèn que algú de la casa la sàpiga fer.
Posat en hores, que és com ho entendrà el teu equip: si un pla de 3.000 € allibera quatre hores setmanals a tres persones, s'ha pagat sol abans d'acabar el primer trimestre.
La pregunta ja no és si la teva empresa farà servir IA
És si la teva gent la sabrà dirigir.
La tecnologia es compra en una tarda. La competència per fer-la servir es construeix en mesos, i només si algú decideix construir-la. Espanya porta dos anys acumulant el primer i ajornant el segon, justament quan arriba l'onada que exigeix més criteri, no menys.
A IAescola formem pimes i equips en processos reals, no en eines de moda: s'hi entra amb els teus documents, les teves licitacions i els teus correus, i se'n surt amb alguna cosa que funciona el dilluns. Si vols que mirem junts per on començar a la teva empresa, parlem-ne.
La teva empresa ja ha format el seu equip en IA? O encara som a la fase PowerPoint?
Fonts
- UGT, Brecha Digital e Inteligencia Artificial: la nueva inequidad (setembre de 2026): informe complet i resum executiu.
- UGT Andalusia, nota sobre el mateix informe (setembre de 2026).
- Eurostat, 32,7% of EU people used generative AI tools in 2025 i la sèrie Use of artificial intelligence by individuals.
- MIT NANDA, The GenAI Divide: State of AI in Business 2025.
- McKinsey, The State of AI: Global Survey 2026.
- IDC per a Microsoft, The Business Opportunity of AI (edicions 2023 i 2024).
- RRHH Digital, enquesta sobre formació en IA a les empreses espanyoles (desembre de 2025).
- Baròmetre de Planeta Formación y Universidades sobre la IA a l'empresa espanyola (2025).